El poble
Les Useres és un municipi de la província de Castelló en la Comunitat Valenciana. Situat a la comarca de l'Alcalatén.
Topònim. El nom de les Useres deriva potser del vocable celta llatinitzat "ucetium", que ha donat lloc a bastants topònims al sud de França, a Catalunya i a la Comunitat Valenciana. La interpretació personal d'algun investigador la fa procedir de la corrupció gramatical de l'expressió "Masos dels Urrees".
Geografia. Situada entre barrancs i muntanyes, amb la població dispersa per les masies, al sector central de la comarca de l'Alcalatén. El nivell més baix està en el Formany i les Molineres a 200 metres, al costat de la Rambla de la Viuda, i el més alt en la Penyarroja, a gairebé 800 m.
Des de Castelló de la Plana s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-16, prenent després la CV-190 i tot seguit la CV-165.
En el terme municipal de les Useres es troben els següents nuclis de població: Crevades i Pla.
D'altra banda, les localitats limítrofes són: Atzeneta del Maestrat, Culla, Vall d'Alba, Serra d'en Galceran, Vilafamés, Costur, Figueroles i Llucena, totes elles de la província de Castelló.
Economia. Tradicionalment basada en l'agricultura i la ramaderia.
La producció agrícola, a part els productes de l'horta, es basa en la vinya, els ametllers, l'olivar, els garrofers i els cereals, blat i ordi sobretot. Quant a la ramaderia destaquen les granges avícoles i de porcs.
Un important sector de la població activa s'ocupa en el sector industrial en altres poblacions on la fabricació de rajoles és la principal activitat: Alcora, Vilafamés i Sant Joan de Moró.
A la partida de Les Ferreries, hi ha una mina de ferro abandonada que antigament donava feina a un sector de la població, però que és d'escàs rendiment en els últims temps.
Monuments religiosos:
- Ermita de la Mare de Déu del Loreto. Va substituir a una altra anterior.
- Ermita del Crist. La influència italiana sobre el poble és una cosa que es pot constatar, sobretot a nivell religiós. L'ermita del Crist la va construir un tal Pablo Fabro. I possiblement d'aquesta època és també l'ermita de Santa Waldesca i l'antiga del Loreto, que amb Sant Felip Neri, tots ells italians, són patrons del poble.
- Ermita Santa Waldesca. És un edifici petit, amb pintures de passatges de la Santa.
- Ermita de Sant Antoni. Data de 1622. De construcció popular, és una de les més estimades del poble. S'hi guarda la imatge del Crist.
- Església Parroquial la Transfiguració del Senyor. S'alça sobre les restes del castell. Investigacions recents han portat a assenyalar que el constructor de l'església va ser Esteve Ganaut. Una inscripció reflecteix que la primera pedra es va col·locar el 9 de novembre de 1613. La seva façana monumental forma conjunt amb el campanar, amb pedra de cadirat a la façana, torre i contraforts.
Monuments civils:
- Ajuntament. Edifici d'interés arquitectònic.
Llocs d'interés:
- Barrancs: La Ponsa, Penyaroja, Traguanta, Barranc de les Olles, Barranc del Mas del Carxet, Barranc de la Palanca, la Ramblella, etc.
- Muntanyes: La Serra de la Creu, amb la Penyaroja (800m), el Castellet, el Tossal Gros i el Piló de la Creu, la Serra del Bovalar entre el Collao i el Coll de la Bassa, que són dos passos de muntanya, i les Roques Negres.
- Fonts. En el terme municipal hi ha diverses fonts naturals que es troben situades enmig de paisatges privilegiats, ideals per a passejos i descansos. Entre elles, hem de destacar la Font de les Murtes, la Font Jordana, la Presola, la Ponsa, i la més pintoresca de totes, la Font de Més Amunt, en el trajecte es conserven restes de l'antic Peiró.
